Fa pocs dies Joan Margarit ha rebut el Premio Nacional de Poesía per la seva obra Casa de Misericòrdia. Aquesta distinció s'afegeix a les altres que ja havia rebut abans aquest mateix llibre de poemes.
Perquè en tingueu un tast, us copio el poema que dóna nom al recull i us passo l'enllaç amb la pàgina oficial del poeta per si voleu tafanejar una mica i llegir alguns poemes més.
Casa de misericòrdia
El pare afusellat.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
El fred del seu demà és en una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l'última casa de misericòrdia.
Perquè en tingueu un tast, us copio el poema que dóna nom al recull i us passo l'enllaç amb la pàgina oficial del poeta per si voleu tafanejar una mica i llegir alguns poemes més.
Casa de misericòrdia
El pare afusellat.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
El fred del seu demà és en una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l'última casa de misericòrdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada